El passat 16 de juny es va celebrar el VI Triatló de Balaguer de llarga distància
en categoria “B” (mig ironman). Aquest triatló té la particularitat de ser el
més dur dels que es disputen a Catalunya. La distància total a realitzar són 1900 metres nedant, 90 kms en bicicleta de
carretera i finalment una mitja marató. Abans de relatar la crònica cal
felicitar al club pedala.cat de Balaguer per la gran organització de la prova.
Cal valorar molt positivament l’atenció dedicada als participants, bons
avituallaments i un escenari a l’arribada que fomentava un gran ambient entre
tots els triatletes.
La prova en si, ja es dura per la distància a fer, però cal afegir que el
sector de ciclisme s’havia de pujar 3 ports de muntanya (1559 metres de
desnivell positiu), però amb el que no comptava ningú era amb les altes
temperatures, va fer una calor terrible que la majoria van pagar en el sector
final de la mitja marató.
De la UAR va participar en Vicente
Blasco arribant en la posició 101 de la general i el 20è de la categoria de
veterans 1 amb un temps final de 6h18’54”. En Vicente ha preparat
específicament aquesta prova durant 2
mesos, però un fatídic esquinç de turmell a 10 dies de la prova li ha trastocat
una mica la preparació final, sobretot en el córrer, però cal estar content de
com a mínim haver arribat a la sortida de la triatló.
Descripcions dels sectors i sensacions de la prova:
El sector de natació es va fer en el pantà de Sant Llorenç. Aigua fresqueta
però amb moltes algues que molestaven bastant. No cal recordar que la natació
no és el meu fort, però aquesta vegada no vaig patir rampes acabant el sector
amb bones sensacions, el problema es que
a darrere meu només hi havia 5 triatletes. Vaig fer un parcial de 43’18” en la
posició 169.
La transició a la bici va ser una mica caòtica, ja que estava una mica
marejat d’estar tanta estona en posició horitzontal. Quan vaig saltar a sobre
de la bici quasi “m’empotro” amb un tractor que havia aparcat al costat de la
carretera i al tornar a pujar quasi em surto de la calçada intentant posar el
peu dins de la sabatilla.
El sector de la bici va ser fantàstic fins al km 60. Els primers 30 kms
eren de contínua pujada, anava tant motivat remuntant, que només volia atrapar
i passar gent. Tot va anar molt bé fins al km 60 quan vaig notar les primeres
rampes als quàdriceps, semblava que s’havia acabat la benzina, però
m’emprenyava perquè de motor em trobava força bé i cada vegada que apretava una
mica en tornaven les rampes. Així que la última part de la bici vaig decidir
intentar mantenir el ritme pensant que encara quedava la mitja marató. Vaig fer
un parcial de 3h31’01 en la posició 68.
La transició de córrer va estar molt bé perquè et baixes de la bici i
l’organització te la col·loca en el box. En la transició només calia posar-se
les sabatilles de córrer i la gorra.
En el sector de córrer em vaig adonar que això no anava bé. En el km 5 ja no
podia anar per sota de 5’ el km i va ser en aquests moments quan va aparèixer
la “primera pájara” important. Ni el cap ni les cames em funcionaven, a sobre
de tant en tant una rampa per trencar el ritme. Mica en mica varen passar els
kms i vaig tornar a agafar un ritme aparentment còmode. Així es va aguantar
fins al km 15 i a partir d’aquí i fins al final va aparèixer el mur més gran
que m’he trobat en la meva vida, la fase de vol en el córrer ja no existia i
notava com les articulacions dels turmells i els genolls havien d’aguantar tota
la càrrega, ja que muscularment estava fos i deshidratat. Vaig fer un horrible
parcial de 2h4’35” en la posició 101, curiosament la mateixa que vaig obtenir
de la general.
Una experiència dura degut a la distància i al recorregut, però sobretot
per la forta calor. Us animo a que participeu l’any vinent perquè jo penso
tornar amb la intenció de millorar. És un triatló per a ciclistes i atletes, la
natació no és tan rellevant. *Resultats* *Fotografies*
